El Qi Gong o Chi kung és una pràctica ancestral xinesa que ha resistit el pas del temps. Les seves arrels es remunten a milers d’anys enrere en la vasta i rica història de la Xina, on ha evolucionat des dels seus modestos començaments fins a convertir-se en una pràctica profundament arrelada en la cultura i l’espiritualitat del país.
El terme “Qi Gong” es compon de dos elements clau: “Qi”, que es refereix a l’energia vital o flux d’energia en el cos, i “Gong”, que es tradueix com a treball o pràctica. En conjunt, el Qi Gong es pot entendre com l’art o la disciplina de treballar amb l’energia vital per promoure la salut, la vitalitat i l’harmonia interna.
Els orígens exactes del Qi Gong són difícils de rastrejar a causa de la naturalesa oral de la seva transmissió durant molts segles. No obstant això, es creu que les seves arrels es remunten a les pràctiques de curació i meditació dels antics xamans i metges taoistes de l’antiga Xina. Aquests savis van observar la connexió entre el cos, la ment i l’esperit, i van desenvolupar tècniques per cultivar i canalitzar l’energia vital per promoure la salut i el benestar.
Amb el temps, el Qi Gong es va diversificar en una àmplia gamma d’estils i enfocaments, cadascun amb la seva pròpia filosofia i tècniques distintives. Des del suau i meditatiu Tai Chi Qi Gong fins al dinàmic i vigoritzant Ba Duan Jin, hi ha una varietat de formes de Qi Gong que s’adapten a les necessitats i preferències de diferents persones.
A més dels seus beneficis per a la salut física, el Qi Gong també té efectes profunds en la ment i l’esperit. A través de la pràctica regular, es diu que un pot cultivar la calma mental, millorar la concentració i augmentar la connexió amb la natura i l’univers en el seu conjunt.
El Qi Gong és, per tant, una pràctica holística que incorpora la ment, el cos i l’esperit per promoure la salut i el benestar en tots els nivells, i que data de més de dos mil anys d’antiguitat.
Jordi Ibern
Segons els antics textos de la Medicina Tradicional Xinesa, l’ésser humà està compost per cinc substàncies fonamentals: el Qi (energia), la sang, el Jing (essència), el Shen (esperit) i els fluids. En aquesta riquesa de conceptes, el Qi destaca com un pilar essencial, sent un dels “Tres Tresors” juntament amb el Jing i el Shen.
El Jing, conegut com l’essència, representa la substància que nodreix i sosté tota vida. És la font mateixa de l’existència. D’altra banda, el Shen, traduït com a esperit, encarna la vitalitat i la puresa que es troba més enllà del Jing i el Qi. És la lluminositat d’aquells que estan plenament conscients, descansant al fetge durant la nit i vivint al cor durant el dia. El Shen alimenta la capacitat de la ment per concebre noves idees i és el desig ardorós de viure plenament.
El Qi, d’altra banda, ocupa un lloc fonamental en el pensament oriental, sent una paraula que troba dificultats en la seva traducció a l’occident. Sovint interpretat com «energia vital», aquesta traducció resulta incompleta, ja que el pensament xinès no distingeix entre energia i matèria. Qi significa «aire» o «alè», i, de fet, tot a l’univers, tant orgànic com inorgànic, està compost i definit pel Qi. En realitat, la seva comprensió s’aconsegueix a través de les seves diverses funcions, una perspectiva que impregna tota la medicina tradicional xinesa.
El Qi en l’ésser humà prové de múltiples fonts: el Qi prenatal, transmès pels pares en el moment de la concepció i emmagatzemat als ronyons; el Qi derivat de la digestió; el Qi obtingut a través de la respiració, entre d’altres. La seva presència és omnipresent, sense límits.
Aquest concepte dinàmic compleix diverses funcions en l’organisme humà: genera el moviment, protegeix el cos, constitueix la base de les transformacions internes, sosté els líquids corporals i proporciona calor. Diferents tipus de Qi, com el dels òrgans, els meridians, el nutritiu i l’ancestral que governa el cor, demostren la complexitat i vitalitat d’aquesta energia que ens dóna vida.
Més enllà de definir què és el Qi, la clau radica en comprendre les seves funcions. Aquest flux energètic manté l’equilibri, promou el canvi i regula la vida mateixa. En l’univers de l’ésser humà, el Qi és el vincle íntim amb l’existència, ja que, com diu la saviesa xinesa: «sense Qi, no hi ha vida».
Jordi Ibern
